Imagino... la República de Catalunya

Escric aquestes línies sabent que tracto un tema polèmic però que tota persona que se sent catalana pensa, imagina, intueix o fins i tot desitja algun cop en la seva vida: la independència de Catalunya; escric perquè m’han animat a fer-ho alguns amics de la Universitat, persones que ja han plasmat les seves respectives idees als seus blocs. I escric sobre una utopia, sobre una hipotètica (o hipotetíssima!) separació cordial (la veritat és que no sé quina paraula utilitzar...) de la nació catalana de la ¿plurinació? Espanya. Si les bases són difícils per entendre Espanya, imagineu-vos com és de difícil per a mi escriure aquest post...

Com el títol indica em refereixo a una República Catalana independent, no a uns Països Catalans independents –això ja ho escriuré més endavant. La meva idea d’una Catalunya independent és d’una república que no rebassaria els actuals límits territorials. Posseiria una Constitució republicana i es mantindria ferma en els ideals de la il·lustració, base de tota democràcia actual: llibertat, igualtat, laïcitat. Seria un Estat unitari, com el francès, i buscaria la màxima cohesió com Estat social. La organització territorial seria municipi, vegueria i nació, tot sota l’ordre republicà establert. Hi hauria deu vegueries, les conformades per l’Estatut actual (modificat en Constitució), més l’octava que vol el Penedès, una específica per a la Val d’Aran, i una de Barcelona Capital.

Seria una república parlamentària, amb un Parlament de la República format per dues cambres: la Cambra de Representants –o Diputats–, amb relació directa amb els seus electors de cada districte electoral; i el Senat, amb representació equitativa per part de les deu vegueries. Cada vegueria posseiria una Governació del Veguer, amb un Consell (una assemblea) i un Tribunal de Justícia. La toponímia de “república” podria ser sinònim de la paraula històrica “Generalitat”.

Tema lingüístic: el Català i el Castellà serien les dues llengües oficials de la república, donant-li especial rellevància a l’Aranès a la vegueria Val d’Aran; també seria bo buscar modes flexibles per introduir l’Anglès i el Francès dins tot el sistema educatiu (fins i tot des de pàrvuls). De totes maneres, el Català seria la llengua preferent en la vida sociopolítica de la república, sense mai oblidar que utilitzar el Castellà seria delicte moral –tal i com pensa molta gent a la nostra nació–.

La bandera nacional seria la senyera que tots coneixem, sense estrelles ni hòsties del gènere; potser fins i tot s’hauria de crear un escut com a símbol del poder republicà. L’himne passaria a ser El cant de la senyera, doncs no hauríem de recordar derrotes militars mai més, ans al contrari; seguit d’Els Segadors. La diada nacional seguiria essent l’Onze de Setembre, però també serien festives les dates d’independència i creació de la república i constitució, amb record especial de la tradició rosa-llibre de Sant Jordi. La moneda seria l’euro.

L’assumpte de la capital és bastant complicat, doncs Catalunya té forts localismes i no molta gent estaria d’acord en veure com tots els municipis que envolten Barcelona –la que seria capital republicana– s’unirien en la mateixa jurisdicció de la ciutat capital. De totes maneres, la meva idea és la creació d’una petita vegueria de la ciutat capital, que conformaria tota l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una organització municipal com la londinenca: hi hauria una espècie d’autoritat superior, una espècie d’alcalde–veguer, representació de tota la capital; després, els districtes mantindrien una certa autonomia per part d’aquesta autoritat (Londres està feta de cities). Com és natural, Catalunya tindria infraestructures de primera, molt millors que les actuals, per connectar Barcelona amb les altres ciutats de la nació, i no em refereixo a les quatre actuals capitals de província, sinó amb tots els municipis grans.

Barcelona, com a capital, seria la seu de la república, del Govern, del Parlament de la República i del Tribunal Suprem de la República; de totes maneres les seus del diferents ministeris estarien ubicades en diferents ciutats de la nació (Catalunya s’ho pot permetre, doncs és una nació petita i amb prou recursos pot estar molt ben connectada). El president de la república seria nomenat pel Senat cada set anys amb revisió de la Cambra de Representants –o Diputats–, i seria el Cap de l’Estat i màxim representant de Catalunya a l’exterior, a més de posseir la potestat de nomenar el primer ministre. Al tenir un sistema parlamentari, el Govern estaria format des de la Cambra i referendat pel Senat. El sistema electoral seria majoritari, doncs el secret estaria en buscar la major estabilitat dins la marea política catalana. El Tribunal Suprem de la república tindria com a braços executors els Tribunals de Justícia de les vegueries i posseiria una Sala autònoma amb exclusivitat dedicada a la garantia de la constitució (com passa a EUA, Itàlia, Irlanda, India...).

La república tindria representació a la ONU, a la UE, a la OTAN. I sí, un exèrcit. Encara que, si la UE es posa les piles i organitzés una política de defensa conjunta (eufemisme d’exèrcit europeu unificat), Catalunya s’hi implicaria. Sobre la policia: guàrdies urbanes, Mossos d’Esquadra, i serveis secrets col·laboradors amb la CIA i l’Europol, com tot Estat independent de la UE.

El cas dels esports: no tinc ni idea, no m’ho he imaginat... Potser en el cas del futbol es podria buscar un acord amb Espanya o fins i tot amb tota la península ibèrica (us imagineu veure el Barça jugar una lliga amb el Lleida, l’Ègara, el Nàstic, etc, quan amb prou feines té rival en l’Espanyol?)... De totes maneres, essent una nació independent, Catalunya tindria representació a totes les organitzacions esportives del planeta.

Repeteixo: tot el que he escrit és imaginació. Quin català no s’ha imaginat mai com seria la seva nació amb Estat independent?