Diuen el que n'entenen que Catalunya és la "societat més democràtica" de tot l'Estat Espanyol, pel seu nivell d'associacionisme (molt superior al de les altres comunitats autònomes), pel seu nivell de televisió pública de qualitat, per les seves pólítiques d'integració immigrant, per altres factors que ara mateix no recordo. Si de veritat és una societat democràtica més intensa que altres societats democràtiques d'Espanya, un factor rellevant (i que també s'encasella dins el factor de la televisió pública de qualitat) és la capacitat de sàtira que s'hi fa. Quan un país sap fer-se sàtira de sí mateix, des de la literatura a la indústria de la comunicació i l'entreteniment catòdics, passant pels dibuixos de vinyeta, el teatre i (ara també) les webs, és un país democràticament sa.
La sàtira, art ancestre i de tradició fortament llatina i mediterrània, és un plaer pel pensament i la diversió. Mentre rius, enraones. El programa "Polònia" de Tv3 és, crec, la millor sàtira que es fa a Espanya i, diria, a tot l'arc mediterrani. Sóc italià també i segueixo molt la comèdia ítala, plena d'estereotips satírics dels poderosos de tota mena, però la sàtira italiana és més clàssica, cínica, beu Tàcit, Marcial i Plaute, mentre que a Catalunya, nació que conjuga la fúria hispana amb el guant de seda letal i cruel de tots els llatins del globus, a més de cert xacobinisme transpirinenc, a Catalunya la sàtira pot ésser i semblar més paiassal o fins i tot agressiva, però mai sense passar-se, mai intentant ofendre en excés al polític o poderós de torn. (A Itàlia no cal ofendre al poderós de torn perquè aquest ja s'ocupa per sí sol d'ofendre's a sí mateix).
A la resta d'Espanya falta sàtira, doncs encara estan immersos en determinats dogmes del passat (també culturals i gens extranys ni a Catalunya ni a cap altre país llatí o catòlic) que fan veure la sàtira, aquest art de la burla inteligent (art de conjugar ironia amb joc de bufons), com a una cosa extranya i perniciosa. I quan s'atreveixen a fer-ne, sovint són com cuiners que es passen de sal o pebre i entreguen o presenten plats agressius pel paladar, massa extrem(iste)s pel públic que crea i consumeix sàtira de debó.
