Tribut a Solé Sagarra i a La Granadella

Josep Solé i Sagarra nasqué l’11 d’Agost de 1913 a La Granadella.

Durant tota la seva vida es mantingué vinculat activament i amb afecte al seu poble natal i a la seva gent. Era fill de Joan Batista Solé i de Donya Antònia Sagarra, de Casa Xipilla.

Anà a l’escola on era mestra la seva mare. D’ella va heretar la curiositat intel·lectual, el gust per parlar en públic, l’afany per l’estudi i el treball constants. Del seu pare en canvi aprengué què significava la responsabilitat i el deure, l’esforç i la feina ben feta. Aquestes i altres qualitats les va aplicar i practicar durant tota la seva vida, interessant-se per tot, llegint incansablement fins uns mesos abans de morir, donant conferències sobre temes de la seva especialitat psiquiàtrica en la seva vida professional, i sobre temes culturals al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona o a l’Ateneu Barcelonès, fins i tot a homenatges a granadallencs il·lustres com Emili Pujol. Explicava als seus fills, néts i besnéts què era i és La Granadella, aquella que ell va conèixer i aquella que va veure evolucionar amb el pas del temps.

Als 19 anys fundà la revista Clarí: era el 1930, quasi en temps de la II República. En aquella època el Clarí era una publicació que recollia les inquietuds politiques i socials de molts joves afins al partit polític Esquerra Republicana de Catalunya d’aquell temps. Jove catalanista i republicà, amb el Clarí Josep Solé i Sagarra pogué crear una plataforma per a plasmar els seus ideals i poder influir en el progrés de Catalunya. De jove va escriure a d’altres revistes com Xut! i no deixà de publicar articles d’opinió a La Vanguardia de Barcelona, La Mañana de Lleida, El Español de Tarragona, fins que fou molt vell.

Va haver d’abandonar el seu estimat poble d’origen de ben jove. A finals de 1920 la seva mare va demanar un concurs de trasllat per anar a Santa Eulàlia , a l’Hospitalet de Llobregat, amb la intenció de que tots els seus fills estudiessin. Josep va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma dels anys ‘30. S’especialitzà en Psiquiatria i amplià estudis en Neuropsiquiatria a la Universitat de Heidelberg (Alemanya), tot just acabar la Guerra Civil, que també va patir. Fruit d’aquells anys trobem una dotzena de llibres i centenars d’articles científics, a més de traduir els clàssics de la psiquiatria.

A Espanya, fou pioner de la psiquiatria biològica pels seus treballs d’investigació neuropatològica i clínica.

Apart de la Medicina, li agradava molt la Història i la Música. Va escriure la monografia sobre el seu poble: Història de La Granadella, al 1983, junt amb Josep Lladonosa, que es tornà a publicar al 1999, ampliada notablement. La Música fou present en tota la seva vida: tocava la guitarra i molts diumenges a la tarda li agradava organitzar vetllades musicals, dirigides per Maria Bruno, a Casa Xipilla, per conèixer cançons del folklore català.

La Granadella sempre fou al seu cor. Li agradava passar les festes de Setmana Santa al seu poble, anar a les processons, ensenyar els armats als seus fills i néts, seguint els oficis religiosos. Hi tornava per la Festa Major, llogant una llotja a l’envelat, on es reunia tota la família. Fins ben gran va ballar a la Plaça de la Vila amb la seva esposa. Es relacionava amb molta gent del poble i li agradava estar atent de les novetats: per exemple, als últims anys de la seva vida preguntava sovint a la seva germana Antònia, de Casa Barrull: “S’ha mort algú a La Granadella?” Era una forma molt seva per preguntar si hi havia hagut alguna novetat en la seva estimada vila natal.

Per ell, els seus principals pilars vitals foren La Granadella, la seva família, el seu poble d’estiueig als Pirineus, la seva estimada professió, el Barça i Catalunya. Era un home orgullós del que va heretar i del que va voler i poder llegar. Va morir rodejat de l’amor i la gratitud dels seus familiars i amics més estimats per ell, i ara descansa al Cel amb els avantpassats de la nostra família, dels que tots nosaltres hem sentit parlar gràcies a les seves històries i anècdotes.

Ensenyà al seu llinatge a saber d’on provenia, d’un poble de Les Garrigues famós per posseir el millor oli del món. Avui una de les seves nétes és la mestressa de la centenària Casa granadellenca de la nostra família, la Casa Xipilla. Per molt que visquem a grans ciutats o lluny d’aquí, nosaltres la família sabem que per la nostra sang hi raja també oli d’arbequina. I això és el que ens ajuda a agrair i estimar, com el Doctor Josep Solé i Sagarra, aquesta vila de la Granadella.