La feina és un esperit i una voluntat, una dignitat i una bellesa, un plaer i un martiri, un sacrifici i un cop, una saviesa i una bojeria, una possibilitat i una afeccio, una gota de suor, una altra de sang, i moltes llàgrimes. La feina és un valor que hem de portar sempre com una eterna motxilla, una espècie de llosa que de vegades serà una llosa, altres un sac de roses: et farà mal, però t'enlluernerà. Mai el valor de la feina havia estat tan malalt.
El valor de la feina no és la feina en sí, la materialitat de treballar per guanyar uns calerons frescos i gastar-los de seguida, en festes, capritxos o somnis esporàdics. El valor de la feina és instrínsec a les societats, és necessari, és instintiu, però no en totes té la mateixa intensitat. A Catalunya, com Alemania, el nord d'Itàlia, Estats Units, Japó, la Xina... aquest és un valor encadenat a la dignitat tan individual com social. Però desgraciadament, a Catalunya estem perdent intensitat. Seguim fent feina, seguim la nostra tradició de voler treballar, d'haver de treballar, perquè així ho sentim. És un sentiment, un sentit de vida. Però el valor sembla que s'esgoti, sembla que s'esvaeixi. El valor de la feina és útil per poder desenvolupar una nació, és un esperit que alimenta la comunitat, però mai ha de corrompre's per pocs per a que molts l'odiïn. A Catalunya, pocs aconsegueixen que el valor de la feina poc intens en altres zones de l'Estat s'estigui estirant per la capa de Catalunya. El país ha de tornar a sentir que la feina és quelcom més que la mania d'uns pocs freaks que desitjen molt. Els joves han de sentir la feina com un valor d'integració, no de marginació. La feina és un valor que ha d'entrar en les voluntats alienes no per obligació, no per imposició, sino per invitació, per convit. Els pocs homs que prefereixen enganyar els molts xics amb somnis de materia fàcil han vist que han perdut però no han pagat; el valor de la feina ha de ser sincer, mai una mentida, una fal·làcia, una ignomínia. El valor de la feina també s'assoleix amb vagues, amb cridòria, amb voluntat de fer fora aquells pocs homs que el volen fer menysprear, el volen corrompre convertint-lo en sola matèria, treient-li el sentiment, la passió, l'angoixa, els sentits que envolten aquest tremebund valor. Els molts xics som molts, més dels que s'imaginen els pocs homs artistes de la hipocresia i la manipulació. Per a que el valor de la feina torni en tota la seva força, hem de prèmer el "reset", i fer una vaga d'X dies que paralitzi el país, Catalunya (¡Los catalanes han dejado de trabajar!). Els pocs homs deixaran de ser homs, i la seva por de pèrdua es convertirà en la victòria del valor de la feina.
El valor de la feina no és la feina en sí, la materialitat de treballar per guanyar uns calerons frescos i gastar-los de seguida, en festes, capritxos o somnis esporàdics. El valor de la feina és instrínsec a les societats, és necessari, és instintiu, però no en totes té la mateixa intensitat. A Catalunya, com Alemania, el nord d'Itàlia, Estats Units, Japó, la Xina... aquest és un valor encadenat a la dignitat tan individual com social. Però desgraciadament, a Catalunya estem perdent intensitat. Seguim fent feina, seguim la nostra tradició de voler treballar, d'haver de treballar, perquè així ho sentim. És un sentiment, un sentit de vida. Però el valor sembla que s'esgoti, sembla que s'esvaeixi. El valor de la feina és útil per poder desenvolupar una nació, és un esperit que alimenta la comunitat, però mai ha de corrompre's per pocs per a que molts l'odiïn. A Catalunya, pocs aconsegueixen que el valor de la feina poc intens en altres zones de l'Estat s'estigui estirant per la capa de Catalunya. El país ha de tornar a sentir que la feina és quelcom més que la mania d'uns pocs freaks que desitjen molt. Els joves han de sentir la feina com un valor d'integració, no de marginació. La feina és un valor que ha d'entrar en les voluntats alienes no per obligació, no per imposició, sino per invitació, per convit. Els pocs homs que prefereixen enganyar els molts xics amb somnis de materia fàcil han vist que han perdut però no han pagat; el valor de la feina ha de ser sincer, mai una mentida, una fal·làcia, una ignomínia. El valor de la feina també s'assoleix amb vagues, amb cridòria, amb voluntat de fer fora aquells pocs homs que el volen fer menysprear, el volen corrompre convertint-lo en sola matèria, treient-li el sentiment, la passió, l'angoixa, els sentits que envolten aquest tremebund valor. Els molts xics som molts, més dels que s'imaginen els pocs homs artistes de la hipocresia i la manipulació. Per a que el valor de la feina torni en tota la seva força, hem de prèmer el "reset", i fer una vaga d'X dies que paralitzi el país, Catalunya (¡Los catalanes han dejado de trabajar!). Els pocs homs deixaran de ser homs, i la seva por de pèrdua es convertirà en la victòria del valor de la feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario