Gràcies, sant Pep!

No ha estat un miracle: el Futbol Club Barcelona ha guanyat la seva tercera Copa d’Europa a Roma, la ciutat imperial, l’any 2009, l’any del 110 aniversari del millor club esportiu del món. Ha estat l’obra d’un sant que ens equilibra, que ens manté, que personalitza tots els valors del nostre club: el cèsar Pep Guardiola, un beat, un sant, un home que en la temporada 2008-2009 s’ha convertit en una espècie de messies, reformulant i reprenent la millor qualitat dels tres anteriors i grans entrenadors holandesos: l’exigència de Cruyff, la organització de Van Gaal i el savoi-fer de Rijkaard. Pep Guardiola s’ha convertit en un mite; és el líder que el Barça esperaba.

Hi ha una llarga llista d’adjectius per a obsequiar a aquest Barça in excelso, a l’art que ha plasmat per tot arreu, imprimint la seva ambició allà on anava, destrossant rivals (el 2-6 al Bernabéu a un xulesc Reial Madrid va ser una bomba) esbossant esforç, orgull i força, però sobretot humilitat i modèstia. I tot per a que l’entorn se sentís tranquil, equilibrat i esperançat, una qualitat, aquesta última, que ha conquerit al culé, patidor de mena.

Ara només ens queda recordar la Màgica Temporada 2008-2009 amb un nou adjectiu: la Màgica Temporada del Triple. Visca el Barça i Visca en Pep Guardiola!

PS: merengues, tot aquell tema de si “per què ens recordem de vosaltres” i etcètera és ben simple, seguiu essent l’únic rival que pot fer-nos ombra, i viceversa. Barça i Real són dos vèrtex d’una mateixa equació; sense un, l’altre no s’entén.

[En castellano] ¡Gracias, san Pep!

No ha sido un milagro: el Futbol Club Barcelona ha ganado su tercera Copa de Europa en Roma, la ciudad imperial, el año 2009, año del 110 aniversario del mejor club deportivo del mundo. Ha sido obra de un santo que nos equilibra, que nos mantiene y que personaliza todos los valores de nuestro club: el césar Pep Guardiola, un beato, un santo, un hombre que en la temporada 2008-2009 se ha convertido en una especie de mesías, reformulando y retomando lo mejor de los tres grandes entrenadores holandeses anteriores a él: la exigencia de Cruyff, la organización de Van Gaal y el savoir-fer de Rijkaard. Pep Guardiola se ha convertido en un mito; es el líder que el Barça esperaba.

Hay una retahíla larguísima de adjetivos para agasajar a este Barça in excelso, a ese arte que ha obrado por todas partes, imprimiendo su ambición por doquier, destrozando rivales (el 2-6 en el Bernabéu a un chulesco Real Madrid fue una bomba), esbozando esfuerzo, orgullo y fuerza, aunque sobre todo ello, humildad y modestia. Todo ello para que el dichoso entorno se sintiera tranquilo, equilibrado y esperanzado, una cualidad, esta última, que ha conquistado al culé, sufridor de mena.

Ahora nos queda recordar la Mágica Temporada 2008-2009 como aquella Mágica Temporada del Triplete. Visca el Barça i Visca en Pep Guardiola!

PS: merengues, eso de acordarnos de vosotros es simple, seguís siendo el rival que puede hacernos sombra, y viceversa. Barça y Real son dos vértices de una misma ecuación; sin uno, el otro no se comprende.

[In Italiano] Grazie, san Pep!

Non è stato un miracolo: il Futbol Club Barcellona ha vinto la sua terza Coppa d’Europa a Roma, la città imperiale, l’anno 2009, anno del 110 anniversario del miglior club sportivo al mondo. È stata l’opera di un santo che ci mantiene e che è la personificazione dei valori primigenei del nostro club: il caesar Pep Guardiola, un beato, un santo, un uomo che nella stagione 2008-2009 è diventato una specie di messia, riformulando e riprendendo le tre migliori qualità dei tre allenatori olandesi anteriori a lui: l’esigenza di Cruyff, l’organizzazione di Van Gaal e il savoir-fer di Rijkaard. Pep Guardiola è diventato un mito; è il leader che il Barcellona stava aspettando.

C’è una lunga lista di aggettivi per regalare a questo magico Barcellona in excelso, all’arte che ha operato dappertutto, imprimendo la propria ambizione ovunque, distruggendo i rivali (il mítico 2-6 contro un Real di fighetti è una bomba), stampando il proprio sforzo, orgoglio e potenza, ma soprattutto umiltà e modestia. E tutto questo s’è fatto anche per mantenere la tranquillità del famoso entorno, i tifosi culé, tipica e tradizionalmente sofferenti. Il ricordo è glorioso ed eterno: la Magica Stagione 2008-2009 delle Tre Coppe. Visca el Barça i Visca en Pep Guardiola!